Arthur SCHOPENHAUER (1788-1860) intueix que la voluntat de viure és la realitat absoluta present en tota la natura. Friedrich NIETZSCHE (1844-1900), partint d’ell, parla de voluntat de domini, de força o de potència vital, essent aquesta voluntat allò que permetrà al superhome crear nous valors. Una voluntat, però, que no és la llei del més fort. És el poder dels creadors, un poder que sense cap esforç s'ensenyoreix de la situació per la seva pròpia grandesa. Voluntat de domini és la nova llei o imperatiu.

Com més poderosa i creadora sigui una vida, més imposarà jerarquia i desigualtat; com més dèbil i impotent, més imposarà igualtat; així, la voluntat de domini s’oposa a la voluntat d’igualtat.  La voluntat d’igualtat és l’intent de reduir el que és original i excepcional a ordinari i mediocre. S’oposa a la identificació d’igualtat amb justícia, identificació viva en el cristianisme, en la Revolució Francesa, en socialismes i comunismes, en les democràcies.