1. Marx: denúncia d’un ordre econòmic alienant
Diferents pensadors del segle XIX comparteixen una
actitud de sospita i denúncia. Karl
MARX (1818/1883)
sospita del sistema econòmic dominant, amb preteses lleis naturals que
justifiquen l’enriquiment d’uns pocs en base a l’empobriment i explotació de molt. La seva motivació és d’
ordre ètic:
transformar la societat,
superant les injustícies que es presenten com inevitables. Lluita per crear un món en el que tot humà pugui
arribar a ser ell mateix, sense alienacions que el mutilin.
L’alienació econòmica és la font d’altres alienacions que neguen dimensions humanes. El
concepte d’alienació, utilitzat ja per Hegel, fa referència a la
negació, alteració o cosificació d’una realitat. Marx l’aplica a la societat capitalista
on el treballador es deshumanitza doblement:
allò que ell crea no li pertany, esdevenint instrument d’explotació i, per altra banda,
l’acte mateix de treballar, amb les seves condicions inhumanes, és un acte alienant.