3. Marxisme. Amb la burgesia s’obre pas una explotació oberta
El 1848, Europa es viu una onada de revolucions; Karl
MARX (1818/1883) intensifica la seva activitat política. Ja havia escrit: “Els filòsofs no han fet altra cosa que
interpretar el món; el que cal és
transformar-lo”. Junt amb Friedrich
ENGELS (1820/1895), a instàncies d’associacions d’obrers, publica el
Manifest del partit comunista, un entenedor text que conté el fonamental del pensament comunista.
El
Manifest comença afirmant que la
història de totes les societats que han existit fins ara és la història de la
lluita de classes. Homes lliures i esclaus, senyors i serfs;
constantment el mateix, opressors i oprimits. Una lluita que sempre s’ha resolt amb l’aparició, dialècticament, de noves classes.
Amb l’arribada del capitalisme es
canvien radicalment les relacions de producció i socials. Superada la societat feudal, la
burgesia serà la classe dominant, revolucionària en el seu moment, però
enfrontada i amb lluita amb el proletariat. Aquesta lluita constant de classes antagòniques només veurà el seu final amb el sorgiment de la societat comunista.