La sospita i denúncia que caracteritzen el pensament de Karl MARX (1818/1883) no es centra en la religió sinó en l’alienació econòmica; alienació tant respecte a l’acte mateix de treballar (on el  treballador es nega), com respecte al producte mateix (que esdevé mitjà de la seva opressió). És aquesta una alienació que comporta sofriment i que produeix l’alienació religiosa.

Les paraules de Marx sobre la religió arrelen en la crítica del membre de l’esquerra hegeliana, Ludwig FEUERBACH (1804/1872). Per aquest, la clau de la teologia es troba en l’antropologia: Déu és una creació humana. I anteriorment, altres pensadors ja havien afirmat que la religió, com l’opi, pot fer suportable la infelicitat i opressió humana.

Marx argumenta que les causes de l’alienació religiosa es troben en les condicions econòmiques d’injustícia. La religió és el crit de la persona oprimida; la religió és una protesta contra la misèria real. És un opi imprescindible per a una humanitat que sofreix; però, esdevenint una justificació transcendent de les injustícies socials.