Càlcul de les qualificacions finals

La taula d'aquesta pantalla mostra com es calculen les qualificacions finals de l'estudiantat. Les qualificacions finals s'obtenen fent una suma ponderada de fins a cinc components:

1. La qualificació del professorat per al treball tramés. És opcional i s'utilitzarà si el professorat realment avalua el treball dels estudiants. Si l'estudiant tramet més d'un treball s'utilitzarà la millor qualificació. Aquí "millor" significa el treball amb la combinació ponderada més alta de les qualificacions del professorat i dels iguals...
2. La mitjana de les qualificacions dels iguals per al seu treball tramés. Un altre cop, si l'estudiant envia més d'un treball s'utilitza la "millor" qualificació. La qualificació dels iguals pot incloure opcionalment la qualificació del professorat. Aquesta qualificació s'inclouria al càlcul si el nombre de qualificacions d'iguals és molt baix o si es considera que les qualificacions dels iguals són sospitoses de biaix (normalment cap a dalt) o de no ser fiables. Si s'inclou, la qualificació del professorat es tracta de la mateixa manera que les d'iguals a l'hora de fer el càlcul de la mitjana.
3. El biaix de l'estudiant en el treball de qualificació dels companys. Mesura si les qualificacions de l'estudiant són o massa altes o massa baixes. No és una mesura absoluta ja que es basa en la diferència entre la qualificació de l'estudiant i les mitjanes dels iguals per cada tramesa que avaluaren. En general, aquest component no hauria de tenir massa "pes".
4. La fiabilitat de l'estudiant en el treball de qualificació d'iguals. Mesura com de bé les qualificacions de l'estudiant coincideixen amb la mitjana dels iguals per als treballs que han enviat. Aquesta mesura descompta el biaix de l'estudiant i fa la mitjana de les diferències absolutes entre les seves qualificacions i les qualificacions mitjanes pels iguals. En teoria, si l'estudiantat puntua alt els treballs bons i puntua baix els no tan bons el seu grau de fiabilitat serà alt. Si se sospita que les i els estudiants en general són avaluadors pobres, es deurien incloure les qualificacions del professorat en la mitjana dels iguals, cosa que donarà més sentit al grau de fiabilitat.
5. La qualificació mitjana donada pel professor o professora a les avaluacions de l'estudiant. Això inclou tant les avaluacions preliminars fetes per l'estudiant en els treballs d'exemple com qualsevol qualificació que el professorat faça sobre les avaluacions produïdes durant la fase d'avaluació de la tasca per part dels companys. En general, aquest component és, probablement, més important que els components de biaix i fiabilitat, de manera que si és possible, deuria ponderar-se més alt.

Aquests cinc components es poden ponderar com s'estimi més adient per a la tasca encomanada. Per exemple, se li pot donar un pes més gran a la qualificació del professorat si es considera que la qualificació de la tasca pels iguals és només una part menor del total de la tasca. Alternativament, si el professorat qualifica només unes poques trameses aquestes qualificacions poden ignorar-se donant-los un pes de zero. Si la tasca comprèn totes les coses dels o les estudiants com a jutges i la provisió de retroacció, els primers dos components poden deixar-se a zero (o baixos) i les habilitats qualificadores de l'estudiantat determinaran les qualificacions finals.

Adoneu-vos que aquesta pantalla s'utilitza iterativament i les qualificacions finals no estan disponibles a l'estudiantat, normalment, fins la fase final de la tasca. Un cop el professorat estigui satisfet amb les qualificacions finals i les seves ponderacions, ja les pot fer accessibles a l'estudiantat.