Filosofía política BI

Sou aquí

 
Versió per imprimir
VOCABULARI REALITZAT PELS ALUMNES


Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N
O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

L

Legalitat

:
La legalitat és un concepte jurídic o del Dret. Legal és aquella conducta que es duu a terme segons les lleis vigents publicades per l'Estat.
Paraula o paraules clau:

Legitimitat

:

La legitimitat és un concepte filosòfic: el poder polític connotaria la legitimitat, ja que en els casos d'un exercici il·legítim del poder s'acostumen a reservar expressions com <<totalitarisme>>, <<dictadura>>, <<despotisme>> o <<tirania>>.

Els ciutadans i els poders públics actuen amb legitimitat quan respecten les exigències de la justícia.

Paraula o paraules clau:

Liberalisme

:

El liberalisme és aquella filosofia política que, a partir d’una ètica individualista, promou el respecte a les llibertats personals i la lliure iniciativa dels individus. En aquest sentit es podria desenvolupar el benestar en la nostra societat.  El seus principis consisteixen en: el dret a ser diferent dels altres, la promoció de la llibertat personal, seguir-se a un mateix sense acceptar cap tipus de dogma establert, limitar la intervenció del poder al mínim en la mesura que es puguin complir aquests principis. Aquests drets han de ser universals i recíprocs per a garantir el desenvolupament del benestar individual i colectiu.

Paraula o paraules clau:

Libertad Negativa

:
la libertad negativa es un concepto desarrollado por Isaiah Berlín y representa una ausencia de impedimentos ante las decisiones que el individuo toma. Para Berlín, este tipo de libertad, representa el hecho de poder hacer lo que el individuo ha decidido hacer sin ningún obstáculo: ”Libertad es hacer lo que el hombre quiere”.
De todas maneras la libertad negativa tiene algunos riesgos: se corre el peligro de que, al no tener límites a la hora de llevar a cabo las decisiones tomadas, cada uno puede hacer lo que quiera sin obstáculos. Esto y la naturaleza egoísta del ser humano, pueden llevar a que la persona pueda llegar a atentar contra la libertad de los demás.
Es por eso que, aunque hay que defender la libertad negativa contra la intromisión, la dominación y la opresión del estado, el estado es necesario para defender la libertad positiva contra la dominación interpersonal.
Paraula o paraules clau:

Libertad Positiva

:
La libertad positiva es aquella que permite que un individuo sea capaz de tomar sus propias decisiones, a la vez que tiene el control sobre la propia vida. Con ella el individuo se controla a si mismo y es cuando no deja que los demás decidan por el.
Cuando la libertad positiva empieza a representar un valor muy importante para la población, de tal manera que se acaba convirtiendo en su principal objetivo (es decir, cuando la sociedad reclama la libertad de decidir, de actuar por ellos mismos) la situación se puede trasformar en una lucha para conseguir esa libertad. Es entonces cuando puede intervenir el estado imponiendo unas limitaciones a libertad con la intención de frenar esas reivindicaciones.

Llibertat d'expressió

:
La llibertat d'expressió és el dret de tot individu a expressar idees lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l'article 19º de la Declaració Universal dels Drets Humans, i la majoria dels sistemes democràtics també l'assenyalen. D'ella se´n deriva la llibertat d'impremta. No obstant això, el mateix article de la DUDH restringeix el dret "a les establertes per la llei amb l'única fi d'assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i llibertats dels altres". Altra restricció és la de fer propaganda a favor de la guerra (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics).
La llibertat d'expressió és defensada com un mitjà per a la lliure difusió de les idees, i així va ser concebuda durant la Il·lustració. Per a filòsofs com ara Montesquieu, Voltaire i Rousseau la possibilitat de dissentir fomenta l'avanç de les arts i les ciències i l'autèntica participació política. Va ser un dels pilars de la Guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa, fets que van regirar les corts dels altres estats occidentals. Altre argument clàssic, associat a John Stuart Mill, és que és essencial per al descobriment de la veritat
Paraula o paraules clau:

Llibertat dels antics

:
Divisió feta per Benjamin Constant. És una llibertat contraposada a la llibertat dels moderns.
La llibertat dels antics cal entendre-la en un context en què les Polis s'organitzaven mitjançant la democràcia directa, al segle VaC. Tal llibertat consistia a participar activament i permanentment del poder col·lectiu, a exercir de manera directa la sobirania a les àgores.

Llibertat dels moderns

:
Contrària a la llibertat dels antics.
Per als moderns, segons Benjamin Constant, la llibertat s'aplica a la independència privada; és a dir, que posa més èmfasi en la individualitat de la persona que no pas en la seva faceta més pública com feien els antics.
mentre que per als moderns la llibertat es tradueix fonamentalment en la independència privada.
Aquesta llibertat duta a l'extrem és la que pot derivar en un individualisme possessiu, com Crawford Macpherson apunta. Això succeeix quan la societat es considera com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil, en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, on cadascú mirarà per obtenir el seu propi benefici particular i únicament es preocuparà pel bé general en la mesura necessària per aquest bé particular. L’estat ha de protegir la llibertat de l’individu i la propietat privada dels béns.