1.2. Quins
mètodes utilitza la psicologia?:
Mètodes de treball i camps daplicació
Quan la psicologia fou capaç dabandonar les
especulacions filosòfiques i utilitzar el mètode
experimental va fer un gran pas en el seu recorregut
científic. Letimologia de la paraula mètode és grega i
significa seguir un camí. En general considerem que un
mètode és lordre que seguim per realitzar una activitat
determinada. També és el camí que sha de seguir per
poder obtenir coneixements científics.
La Psicologia en la seva pretensió de presentar-se com
una ciència empírica, farà servir els mateixos mètodes.
Un dels mètodes més utilitzats per les ciències
empíriques és el Mètode
hipotètic-deductiu que segueix els següents
passos:
1. Observació dun fenomen: es recullen dades de forma
sistemàtica a partir de lobservació de fets
problemàtics.
2. Formulació dhipòtesis: un cop realitzada
lobservació, es busca una hipòtesi que ajudi a explicar
els fets. En aquest pas se suggereixen possibles
explicacions als fenòmens observats. Se suposa quina en
pot ser la causa.
3. Deducció de
conseqüències: es pensa que passaria si la hipòtesi
fos certa per poder-la contrastar, per exemple mitjançant
un experiment.
4. Contrastació dhipòtesis: es comprova si la hipòtesi i
el que es dedueix della és correcte o no. La
contrastació es pot fer de dues maneres, o bé cercant la
confirmació de la hipòtesi: verificació (resultat
provisional); o bé cercant la seva negació: falsació
(sha de formular una nova hipòtesi). Hi ha diferents
tècniques metodològiques per contrastar les hipòtesis:
experiments, tests, enquestes, relació entre variables,
observació...
Tècniques
metodològiques:
1. Descripció:
l'objectiu és descriure objectivament i sistemàticament
la conducta.
Estudi de cas: tècnica d'observació en la que s'estudia
amb profunditat a una persona esperant revelar principis
universals.
Enquesta: tècnica emprada per confirmar les actituds o
conductes expressades per la gent a través d'un
qüestionari que es presenta a una mostra a l'atzar i
representativa de la població.
Observació natural: observació i registre de la
conducta en situacions que succeeixen de forma natural,
sense manipular ni controlar la situació. Per fer una
observació duna conducta sha de tenir en compte
diverses mesures:
- Latència: temps transcorregut entre un estímul i
laparició de la resposta.
- Freqüència: nombre de vegades que apareix la
conducta.
- Durada: temps en què es manifesta la conducta des del
principi fins el final.
- Intensitat: força amb què succeeix la conducta.
2. Correlació: establir
prediccions entre dos factors que varien alhora
(covarien).
Mètode correlacional: mesura estadística que indica
fins a què punt dos factors varien conjuntament i, per
tant, amb què precisió qualsevol dels dos factors prediu
a l'altre. Hi ha una correlació positiva quan dues
variables augmenten o disminueixen alhora, com la calor i
el fet de menjar gelats. Hi ha una correlació negativa
quan la relació és inversa, és a dir, si una variable
augmenta, disminueix laltra. És fàcil observar aquesta
correlació entre les variables estima i depressió. Una
persona deprimida sol tenir lautoestima disminuïda.
Correlació il·lusòria: percepció d'una relació quan no
hi ha cap.
3.
Experimentació: mètode d'investigació en el que
l'investigador manipula un o més factors (VI) per
observar el seu efecte en alguna conducta o procés mental
(VD) mentre que controla altres factors rellevants
assignats de forma aleatòria.
Variables independents i
dependents i estranyes
Variable independent: els factors experimentals que es
manipulen, la variable l'efecte de la qual s'estudia.
(Ex: ambient social, temperatura...)
Variable dependent: el factor experimental (en
psicologia, la conducta o el procés mental) que s'està
mesurant. La variable que pot canviar en resposta a les
manipulacions de la VI. (Ex: puntuació exàmens).
Condicions: experimental
i control
Experimental: la condició d'un experiment que exposa
als subjectes al tractament, és a dir, a una versió de la
VI. En aquest cas la mostra utilitzada ha de ser
significativa i es pot dur a terme per atzar o de manera
estratificada (grups dedat, sexe...).
Control: la condició d'un experiment que contrasta amb
el tractament experimental i que serveix com a comparació
per avaluar l'efecte del tractament. En lexperiment
sutilitzen dos grups: un és el grup de control que actua
sense cap tipus de pressió; i laltre és el grup
experimental que serveix per comparar amb el grup de
control.
Lexperiment ha de tenir una validesa interna (és a dir,
que hi hagi una relació entre les variables)i una
validesa externa (que permeti generalitzar els resultats
a altres subjectes o situacions).
4. Els tests: és
una tècnica que permet obtenir informació sobre diversos
aspectes del comportament i de les diferents capacitats
cognitives i afectives, com per exemple: la
intel·ligència, la memòria, la personalitat o les
actituds.
Els seus avantatges són que permeten una ràpida recollida
dinformació i és possible comparar les respostes dunes
persones amb les dunes altres mitjançant càlculs
estadístics. Linconvenient més gran és que una persona
en pot distorsionar voluntàriament les respostes o
aprendre a fer-ne, com per exemple pot passar en els
anomenats tests psicotècnics.
Web sobre
tests:
http://www.psicoactiva.com/tests.htm
|
