1.2. Quins
mètodes utilitza la psicologia?:
Mètodes de treball i camps d’aplicació
Quan la psicologia fou capaç d’abandonar les
especulacions filosòfiques i utilitzar el mètode
experimental va fer un gran pas en el seu recorregut
cientÃfic. LÂ’etimologia de la paraula mètode és grega i
significa “seguir un camÔ. En general considerem que un
mètode és l’ordre que seguim per realitzar una activitat
determinada. També és el camà que s’ha de seguir per
poder obtenir coneixements cientÃfics.
La Psicologia en la seva pretensió de presentar-se com
una ciència empÃrica, farà servir els mateixos mètodes.
Un dels mètodes més utilitzats per les ciències
empÃriques és el Mètode
hipotètic-deductiu que segueix els següents
passos:
1. Observació d’un fenomen: es recullen dades de forma
sistemà tica a partir de l’observació de fets
problemà tics.
2. Formulació d’hipòtesis: un cop realitzada
l’observació, es busca una hipòtesi que ajudi a explicar
els fets. En aquest pas se suggereixen possibles
explicacions als fenòmens observats. Se suposa quina en
pot ser la causa.
3. Deducció de
conseqüències: es pensa que passaria si la hipòtesi
fos certa per poder-la contrastar, per exemple mitjançant
un experiment.
4. Contrastació d’hipòtesis: es comprova si la hipòtesi i
el que es dedueix d’ella és correcte o no. La
contrastació es pot fer de dues maneres, o bé cercant la
confirmació de la hipòtesi: verificació (resultat
provisional); o bé cercant la seva negació: falsació
(s’ha de formular una nova hipòtesi). Hi ha diferents
tècniques metodològiques per contrastar les hipòtesis:
experiments, tests, enquestes, relació entre variables,
observació...
Tècniques
metodològiques:
1. Descripció:
l'objectiu és descriure objectivament i sistemà ticament
la conducta.
• Estudi de cas: tècnica d'observació en la que s'estudia
amb profunditat a una persona esperant revelar principis
universals.
• Enquesta: tècnica emprada per confirmar les actituds o
conductes expressades per la gent a través d'un
qüestionari que es presenta a una mostra a l'atzar i
representativa de la població.
• Observació natural: observació i registre de la
conducta en situacions que succeeixen de forma natural,
sense manipular ni controlar la situació. Per fer una
observació d’una conducta s’ha de tenir en compte
diverses mesures:
- Latència: temps transcorregut entre un estÃmul i
l’aparició de la resposta.
- Freqüència: nombre de vegades que apareix la
conducta.
- Durada: temps en què es manifesta la conducta des del
principi fins el final.
- Intensitat: força amb què succeeix la conducta.
2. Correlació: establir
prediccions entre dos factors que varien alhora
(covarien).
• Mètode correlacional: mesura estadÃstica que indica
fins a què punt dos factors varien conjuntament i, per
tant, amb què precisió qualsevol dels dos factors prediu
a l'altre. Hi ha una correlació positiva quan dues
variables augmenten o disminueixen alhora, com la calor i
el fet de menjar gelats. Hi ha una correlació negativa
quan la relació és inversa, és a dir, si una variable
augmenta, disminueix l’altra. És fà cil observar aquesta
correlació entre les variables estima i depressió. Una
persona deprimida sol tenir l’autoestima disminuïda.
• Correlació il·lusòria: percepció d'una relació quan no
hi ha cap.
3.
Experimentació: mètode d'investigació en el que
l'investigador manipula un o més factors (VI) per
observar el seu efecte en alguna conducta o procés mental
(VD) mentre que controla altres factors rellevants
assignats de forma aleatòria.
Variables independents i
dependents i estranyes
• Variable independent: els factors experimentals que es
manipulen, la variable l'efecte de la qual s'estudia.
(Ex: ambient social, temperatura...)
• Variable dependent: el factor experimental (en
psicologia, la conducta o el procés mental) que s'estÃ
mesurant. La variable que pot canviar en resposta a les
manipulacions de la VI. (Ex: puntuació exà mens).
Condicions: experimental
i control
• Experimental: la condició d'un experiment que exposa
als subjectes al tractament, és a dir, a una versió de la
VI. En aquest cas la mostra utilitzada ha de ser
significativa i es pot dur a terme per atzar o de manera
estratificada (grups dÂ’edat, sexe...).
• Control: la condició d'un experiment que contrasta amb
el tractament experimental i que serveix com a comparació
per avaluar l'efecte del tractament. En lÂ’experiment
s’utilitzen dos grups: un és el grup de control que actua
sense cap tipus de pressió; i l’altre és el grup
experimental que serveix per comparar amb el grup de
control.
L’experiment ha de tenir una validesa interna (és a dir,
que hi hagi una relació entre les variables)i una
validesa externa (que permeti generalitzar els resultats
a altres subjectes o situacions).
4. Els tests: és
una tècnica que permet obtenir informació sobre diversos
aspectes del comportament i de les diferents capacitats
cognitives i afectives, com per exemple: la
intel·ligència, la memòria, la personalitat o les
actituds.
Els seus avantatges són que permeten una rà pida recollida
d’informació i és possible comparar les respostes d’unes
persones amb les d’unes altres mitjançant cà lculs
estadÃstics. LÂ’inconvenient més gran és que una persona
en pot distorsionar voluntà riament les respostes o
aprendre a fer-ne, com per exemple pot passar en els
anomenats tests psicotècnics.
Web sobre
tests:
http://www.psicoactiva.com/tests.htm
|