Què és l’adolescència?

L’adolescència és una etapa de transició, decanvi, d’una cultura a una altra i que té com a finalitat arribar a lamaduresa. És un moment de recerca de la pròpia identitat o de construcció de lapersonalitat. G. Stanley Hall (psicòleg) a principis del segle XX va dirque l’adolescent occidental estava sotmès a fortes crisis i tensions, i que eraun ésser confós i pertorbat per la societat. En canvi M. Mead(antropòloga) a meitats del segle XX va estudiar el fenomen de l’adolescènciaen altres cultures i va poder comprovar que l’adolescència era una etapa plaentde la vida.

Quins canvis es produeixen enl’adolescència?

Durant l’adolescència es produeixen unscanvis físics i psicològics. Centrant-nos en els canvis psicològics s’ha deremarcar que l’adolescència és una fase de reafirmació del Jo on l’individupren consciència d’ell mateix i adquireix un control emocional més gran. Elsproblemes relacionats amb el procés de creixement, el desenvolupament delsòrgans genitals i les conseqüències derivades dels caràcters sexuals secundaris fan del’adolescent un ésser diferent, ambivalent de vegades, acomplexat i en lluitapermanent amb la seva imatge corporal.

En aquesta etapa es produeix un gran afanyd’independència i llibertat. Es busquen noves experiències perdent la confiançaamb la família, fet que pot provocar una sensació d’estranyesa i angoixa en unmón en què l’adolescent no se sent plenament identificat. Als pares els costa comprendreque el seu fill ja no és un nen que necessita una autonomia més gran per al seucreixement personal. L’adolescent no té una actitud de fugida, sinó de recerca.No vol fugir de casa, sinó viure-hi d’una altra manera. S’accentua lanecessitat de trencar la dependència materna i alliberar-se de la imposicióautoritària del pare. Aleshores es pot crear una situació conflictiva que dónalloc a una actitud crítica, susceptible i arrogant de l’adolescent vers elspares i tota figura autoritària.

L’adolescent reflexiona sobre ell mateix,reconeix la maduresa del seu pensament, coneix la seva intel·ligència pràcticai creativa, és conscient de la seva capacitat de prendre decisions i de serresponsable de les conseqüències dels seus actes. A vegades pot donar lasensació que l’adolescent és molt egocèntric, però no és així. L’adolescentcerca en el seu interior les pautes que consolidin la seva personalitat i unsvalors que estiguin d’acord amb la realitat que l’envolta, deixant de banda lesaltres persones i mostrant la seva disconformitat si considera que no s’adeqüenal que està cercant.

Quins són els problemes més importants del’adolescència?

Un dels problemes més importants a nivellpsicològic pot ser la crisi d’identitat. La identitat és la representaciómental que cada persona construeix basant-se en els seus sentiments,capacitats, records i projectes.

La recerca de la pròpia identitat esconverteix per a l’adolescent en un dels objectius principals, perquè lipermetrà establir una base ferma per a la vida. Aquesta recerca segons E.Erikson, consisteix a saber organitzar les pròpies habilitats, necessitatsi desitjos per adaptar-los a les demandes socials. A vegades es pot produir unacrisi d’identitat perquè l’adolescent no aconsegueix consolidar la seva pròpiaidentitat, ja sigui perquè s’integra en una identitat grupal que implica latotal adhesió de l’individu a diferents moviments, grups i sectes juvenils.

Un altre problema pot venir originat per lamancança d’habilitats socials per desenvolupar d’una manera adient lesrelacions interpersonals, etc. Les relacions interpersonals són importants peral desenvolupament i el funcionament psicològic de cada individu. Perdesenvolupar les nostres relacions cal millorar les nostres conductes i tenirpensaments i sentiments assertius, molt diferents de les tradicionals conductesagressives i passives.