El terme "Utopia"(U-Topos) significa literalment "allò que no és enlloc".

Va ser utilitzat per primer cop per Tomàs Moore (1480-1535) per descriure una societat que és perfecta en tots els sentits.

En el llibre de Tomàs Moore es descriu com seria una societat ideal, igualitària, on ningú tingués res en propietat i els magistrats o governants serien elegits entre el poble.

Aquest plantejament va ser imitat per Francis Bacon en la seva obra Nova Atlàntida (1627), on es descriu una comunitat política, ideal governada pels científics; i per T.Campanella a La ciutat del sol (1623) on es practica el comunisme radical on tot seria de tothom.

Totes aquestes utopies, tot i ser diferents, tenen en comú el fet de ser una descripció d'una societat ideal i perfecta, molt sovint irrealitzable a nivell pràctic.

Encara que hi ha algunes utopies que es van intentar dur a la pràctica durant el segle XVIII i XIX. També, les podem entendre com una crítica a la societat de la seva època. Aquest caràcter crític és el que ha marcat també el seu caràcter revolucionari.