L’autonomia es defineix com la capacitat d’un organisme per mantenir la seva integritat i portar a terme operacions dirigides per objectius propis a partir de les informacions rebudes, dels continguts de memòria i dels propis criteris d’avaluació. És autònom qui es regeix per normes que ell mateix ha escollit i que no li vénen imposades. És sinònim d’independent, de lliure.

La filosofia ens vol ensenyar a que pensem per nosaltres mateixos, en lloc d’aprendre maquinalment i acceptant simplement l’autoritat dels altres. No hi ha alternativa: o bé aprenem a pensar per nosaltres mateixos o algú altre ho farà per nosaltres.
«Moltes vegades ens felicitem quan considerem que hem aconseguit que els nostres estudiants pensin millor, mentre que en realitat el que s’ha aconseguit és que pensin més de la mateixa manera sobre les qüestions que nosaltres hem pensat idènticament. El que s’ha aconseguit es refereix a la quantitat i contingut de pensament, però no a la qualitat de pensament. No han de pensar més o pensar
millor, han de pensar més i millor.», diu M. Lipman, el creador del programa de Filosofia per a nens.

És en aquest sentit que el filòsof Josep M. Terricabras diu que la filosofia en el món d’avui és una arma de defensa personal.

Autònom, a parer de J. Stuart Mill, és qui escull per ell mateix un pla, i fa servir totes les seves facultats. Ha d’utilitzar l’observació per veure, el raonament i el judici per preveure, l’activitat per reunir els materials de la decisió, el discerniment per decidir i, quan hagi decidit, la fermesa i l’autodomini per sostenir la decisió deliberada.

Tots hem d'aprendre a distingir el que és autèntic del que és simulat, el que és profund del que és superficial,el que és justificat del que és inconsistent. Però especialment ho han d'aprendre els nois i les noies:

«Han d’aprendre que el món on viuen no és tan ingenu com sembla, que la violència contra els innocents i els poc afavorits només es pot definir com a injustícia encara que es pretengui convèncer les víctimes que elles mateixes són els propis botxins i que s’ho han buscat. Si les escoles fossin capaces de formar-los la capacitat de judici, ells es podrien protegir dels prejudicis i les manipulacions
que provenen de l’adoctrinament. Aleshores tindríem productors i consumidors més
conscients, millors ciutadans, pares i mares.», afirma M. Lipman.

Res ni ningú no ens pot estalviar la feina de ser nosaltres mateixos, i acabem essent els únics responsables de les nostres decisions. Pensar per un mateix és l’única manera d’esdevenir persona, de ser major d’edat.
Com anunciava Kant: «La il·lustració és la sortida de l’home de la minoria d’edat en què autoculpablement estava. Minoria d’edat és la incapacitat de disposar del propi enteniment sense la direcció d’un altre. [...] Atreveix- te a saber! Tingues coratge per disposar del teu propi enteniment!».

Perquè puguem sortir de la infantesa i ser adults, desitgem ser autosuficients, autònoms,pensar per nosaltres mateixos, ser crítics i creatius, saber gaudir de la pròpia cultura. Volem allunyar-nos de la irracionalitat, del fanatisme i de la superstició.
Volem adquirir armes per a la defensa quan ens integrem en el món del treball, i que alhora ens serveixin per obrir nous camins per anar més enllà, per trobar solucions personals i col·lectives als problemes que comporta viure i conviure.
«Pensar» a través de l’etimologia de logos que significa tant paraula com pensament ens porta al diàleg; «millor» es refereix als hàbits intel·lectuals i als hàbits morals; i «per si mateix» ens porta directament a l’autonomia del subjecte, és a dir, la idea de persona educada i ciutadà responsable.