TEXT 1:
"El gran enigma de la vida humana no és el patiment, sinó la desgràcia. El que sorprén no és que es mati els innocents, se'ls torturi, se'ls expulsi dels seus països, reduïts a la misèria o a l'esclavitud, tancats en camps o en presons, ja que es poden trobar criminals capaços de dur a terme aquestes accions. Tampoc no sorprén que la malaltia imposi llargs patiments que paralitzen la vida i la converteixen en una imatge de la mort, ja que la naturalesa està sotmesa a un joc cec de necessitats mecàniques. Però és sorprenent que Déu hagi donat a la desgràcia el poder de capturar l'ànima mateixa dels innocents i apropiar-se'n com a amo sobirà. En el millor dels casos, aquell que estigui marcat per la desgràcia, conservarà la meitat de la seva ànima."
TEXT 2:
"Els partits són un meravellós mecanisme en virtut del qual al llarg de tot un país, ni un sol esperit presta la seva atenció a l'esforç de discernir en els assumptes públics, el bé, la justícia, la veritat.
El resultat és que - a excepció d'un reduït nombre de circumstàncies fortuïtes- tan sols es decideixen i s'executen mesures contràries al bé públic, a la justícia, a la veritat.
Si es confiara al dimoni l'organització de la vida pública, no podria imaginar res de més enginyós."
TEXT 3:
"L'amo sempre ha de tenir raó i els que estan equivocats són aquells a qui castiga. (...) Dues opcions distintes es fonamenten a partir de la força o del dret, totes dues errònies, totes dues fatals per a qui en elles confia perquè enganyen els esperits mediocres; uns creuen que la causa justa continua apareixent sempre com a justa fins i tot quan ha estat vençuda; els altres, que la força per si mateixa és suficient per a tenir raó. Realment, la brutalitat muda rau quasi sempre en un error, si la víctima invoca el seu dret, i la força necessita cobrir-se de pretextos plausibles; d'una altra banda, els pretextos tacats de contradicció i mentida són, tanmateix, més plausibles quan són els del més fort."
TEXT 4:
"Des de la més tendra infància i fins a la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l'experiència de tots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defallença que se li faci el bé i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona."
"El gran enigma de la vida humana no és el patiment, sinó la desgràcia. El que sorprén no és que es mati els innocents, se'ls torturi, se'ls expulsi dels seus països, reduïts a la misèria o a l'esclavitud, tancats en camps o en presons, ja que es poden trobar criminals capaços de dur a terme aquestes accions. Tampoc no sorprén que la malaltia imposi llargs patiments que paralitzen la vida i la converteixen en una imatge de la mort, ja que la naturalesa està sotmesa a un joc cec de necessitats mecàniques. Però és sorprenent que Déu hagi donat a la desgràcia el poder de capturar l'ànima mateixa dels innocents i apropiar-se'n com a amo sobirà. En el millor dels casos, aquell que estigui marcat per la desgràcia, conservarà la meitat de la seva ànima."
TEXT 2:
"Els partits són un meravellós mecanisme en virtut del qual al llarg de tot un país, ni un sol esperit presta la seva atenció a l'esforç de discernir en els assumptes públics, el bé, la justícia, la veritat.
El resultat és que - a excepció d'un reduït nombre de circumstàncies fortuïtes- tan sols es decideixen i s'executen mesures contràries al bé públic, a la justícia, a la veritat.
Si es confiara al dimoni l'organització de la vida pública, no podria imaginar res de més enginyós."
TEXT 3:
"L'amo sempre ha de tenir raó i els que estan equivocats són aquells a qui castiga. (...) Dues opcions distintes es fonamenten a partir de la força o del dret, totes dues errònies, totes dues fatals per a qui en elles confia perquè enganyen els esperits mediocres; uns creuen que la causa justa continua apareixent sempre com a justa fins i tot quan ha estat vençuda; els altres, que la força per si mateixa és suficient per a tenir raó. Realment, la brutalitat muda rau quasi sempre en un error, si la víctima invoca el seu dret, i la força necessita cobrir-se de pretextos plausibles; d'una altra banda, els pretextos tacats de contradicció i mentida són, tanmateix, més plausibles quan són els del més fort."
TEXT 4:
"Des de la més tendra infància i fins a la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l'experiència de tots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defallença que se li faci el bé i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona."
Darrera modificació: diumenge, 14 febrer 2010, 11:26